No vam dubtar, érem
Mussaís, perquè havia sigut el nom de la nostra benvolguda terra, doncs, a
l’hora de fer l’estendart l’ única cosa que havíem de tindre en conte era el
que érem, moixentins.
Així que per això no podia
faltar la
Torre Mora dels Coloms que representa la
terra de Moixent, i baix la seua protecció guaita el nostre propi guerrer moro
amb el seu escut grabat en nom dels Mussaís, preparat per a la batalla.Els colors emprats per al genet, blau, i
l’escut, daurat, simbolitzen la lleialtat, la saviesa, la fe, la veritat, la
riquesa de la nostra terra i la nostra gent, a més de fer honor a la bandera
local.
Del mateix color que
l’escut trobem el nom de la filà i l’any de constitució.
La lluna, l’altra
protagonista, ens parla del que som, moros, i envolta amb la seua influència a
la gent, genet, a la terra, torre, baix el seu encisament àrab.Pintada de color plata, a més, simbolitza el
somni de la pau i la tenacitat del nostre bàndol en els seus propòsits de
mantindre-la i de imposar-se als cristians. Alguns, amics de sempre, altres,
ens hem conegut després, però tots volem la festa de moros i cristians.
La nostra filà es va
constituir el mateix any que la festa, el 2008, baix el nom de Moros del
Sàhara, com va ser tot tan ràpid, ni tan sols vam poder elegir el nostre
nom.Després de viure la festa va ser
més gent la que es va unir al nostre grup, ara mateix som 24.
Moros sí, per què? Hi ha
diferents opinions: uns per la música, altres perquè el pas els fa sentir un,
altres perquè tota la seua família ho son a altres jocs... però tots ho teníem
clar, serà que sense saber-ho ja ho érem al nostre cor.Així que es vam disposar a trobar un nom amb
el qual identificar-nos, i quan alguns de nosaltres van contar aquesta
història:
La muntanya del castell de Moixent era zona de frontera i
de conflicte entre bizantins i visigots al segle VI, pareix que va haver-hi una
guarnició que va deixar restes ceràmiques, recentment estudiades.En relació amb esta troballa, ha sigut
explicat el nom àrab de Moixent, Muxän (pronunciat Moxén), a partir del nom
d’un important magnat de la Xàtiva visigoda,
el bisbe Muttu (circa 560-600); per derivació filològica: vila Muttiana >
Vila Mussiana > àrab dialectal Moxén (a) i que nosaltres podem adaptar a
Mussaís.
Tot açò sota un llenç blau
fosc que representa el poder i la integritat dels MUSSAÍS.
En quant a la xilaba,
quasi tots vam estar d’acord en què fora roja.És un color que inspira sentiments diversos: amor, passió, desig, lluïta,
perill, valor, coratge, i de tots estos en sentim en esta festa.I per últim, és un color cridaner i els moros
ho som, o no són els nostres trages els més brillants?
El nostre propòsit com a
Mussaís és ser una filà que es mantinga al llarg del temps, i encara que
nosaltres desapareguem, que sempre hi haja algú que duga el nostre nom al cor i
a la festa i que es senta orgullós de tot el que un Mussaís és, que no és altra
cosa que un enamorat de MOIXENT.
